Moció que presentam sobre la decisió del Govern de declarar Maó base fixa de l’OTAN

Moció que presentam sobre la decisió del Govern de declarar Maó base fixa de l’OTAN

El passat 29 de març, el diari El País, entre d’altres, va publicar una notícia amb un titular que tot d’una va causar un gran impacte a Menorca: “Menorca se convierte en base naval de la flota de la OTAN, la tercera en España tras Rota y Cartagena”.

Segons el detall de la notícia, el Govern de l’Estat hauria autoritzat l’OTAN per utilitzar el port de Maó com a port amb autorització diplomàtica permanent, per tal que hi puguin atracar i fondejar els vaixells que participen en les operacions d’aquesta aliança militar internacional.

Tot i l’esclariment del Ministeri de Defensa, la notícia publicada va tenir un gran impacte i ha originat la reactivació de la Plataforma Menorca per la pau i la participació de més de 500 persones en la manifestació convocada per aquesta plataforma a Maó el diumenge 7 d’abril. Es tracta d’un tema que ha inquietat una part prou significativa de la ciutadania de Maó i de Menorca.

Allò que explica la rellevància de la notícia i de la reacció que ha suscitat és el context de rearmament militar i l’ambient prebèl·lic en què es troba Europa en aquests moments, qüestions directament relacionades amb la invasió d’Ucraïna i la perpetuació d’aquesta guerra, que no només significa una amenaça per a la Unió Europea i els valors europeus, sinó que, a més, pot generar altres focus de tensió en altres fronteres de Rússia.

La gravetat d’aquesta situació geopolítica, més enllà de la confusió generada entorn de l’ús de l’Estació Naval de Maó per part de l’OTAN, obliga a fer un plantejament més ample i a definir una posició en favor d’una política de defensa europea.

Ara Maó aposta per una política internacional pacificadora. Els vents de guerra que bufen a Europa es resoldran sempre que apostem per una política de defensa que cerqui la pau i una política exterior que promogui el multilateralisme. La Unió Europea necessita una política pròpia alineada amb els acords internacionals i la solució dialogada i negociada dels conflictes.

Açò no exclou, sinó que ha d’incorporar, l’europeïtzació de la política de defensa, que ha d’avançar cap a la fusió o major coordinació de les forces armades dels estats membres en un únic exèrcit europeu, capaç també d’intervenir com a força d’interposició i agent de pacificació en conflictes armats a prop o enfora de la Unió Europea i, en qualsevol cas, sempre sota el paraigua de l’ONU i el dret internacional.

Ara Maó critica que la majoria de governs dels estats membres de la UE no estiguin triant aquest camí, sinó que optin per l’increment de la despesa militar posant les seves forces armades al servei de l’OTAN, un objectiu que, pel que hem explicat, dificulta i allunya la integració europea en política internacional i de defensa.

 

No Comments

Post A Comment