09 març ‘On són les dones?’, article de Cati Ferrer
Al llarg de la història hi ha hagut centenars, milers, de dones que, amb el seu talent, esforç i actitud, han aconseguit deixar empremta. Per poder fer-se un lloc en un món pensat i dominat únicament pels homes, els va caldre molt més que tenacitat i valentia.
I malgrat haver fet descobriments que van revolucionar la ciència, la història o la societat, la gran majoria van treballar a l’ombra, pràcticament invisibilitzades o, en el pitjor dels casos, subestimades. Polítiques, escriptores, científiques, activistes, pintores, exploradores… La llista és innumerable.
Fa poques dècades que tenim la possibilitat de començar a descobrir una història ocultada durant segles. Les dones, a més de la seva aportació per sostenir la llar —com a mares i cuidadores—, han realitzat una important labor en el desenvolupament polític, científic, social i econòmic que la història —escrita pels homes— ha invisibilitzat.
Segles sencers de civilització, guerres, fams i epidèmies, el naixement de les ciutats o la vida pagesa sota el feudalisme s’han comptat sense incloure-hi les dones: la història dels homes era extensiva a la història de la humanitat.
El Renaixement, per exemple, és un “renéixer” només per als homes, que van veure millorades, en aquella època, les seves possibilitats educatives i laborals. Per a les dones, va ser tot el contrari: no van poder accedir a l’educació humanista i els nous estats, centralistes i uniformadors, van dictar lleis que van restringir encara més les seves possibilitats.
També la fundació de les universitats s’estudia sempre com un factor positiu de desenvolupament, però no s’ha tingut mai en compte la seva repercussió negativa per a les dones. Fins al segle XIII, la presència i influència femenines en l’educació són majors que les dels homes; són actives ensenyants, intel·lectuals, mecenes i escriptores, però la universitat exclou les dones i el saber passa a ser patrimoni de l’home.
Però rellegir la història en clau femenina no significa, només, rescatar el protagonisme de les dones en el passat, sinó presentar instruments per repensar la dinàmica històrica en el seu conjunt; implica que, quan s’estudia la societat contemporània, s’ha d’estudiar el paper decisiu de l’àmbit privat en el desenvolupament històric, així com el paper de les dones en aquest àmbit.
La mirada a la història amb perspectiva de gènere permetrà tenir una perspectiva de l’impacte tan diferent que, per a homes i dones, han tingut la industrialització del segle passat, les revolucions liberals del segle XIX o les dinàmiques democratitzadores del segle XX.
Cal reinterpretar la història, qüestionar-se tot l’après fins avui, incorporar-hi les noves dades i les noves categories. El resultat ha de ser, necessàriament, la transformació de la nostra visió del món i de la història.
La història de les dones ha començat per l’estudi i la reconstrucció dels seus rols tradicionals, del seu cos, de la maternitat. Després, se n’ha investigat l’educació, el treball de les dones sota totes les seves formes. A continuació, van arribar la política i l’esfera pública, i el seu paper en totes les formes de poder, així com en els àmbits de la creació, la pintura, la música i la ciència.
Un terreny poc explorat és el de les violències contra els cossos de les dones —el cos violat, violentat, utilitzat, explotat—, que està amagat pel pudor tradicional i pel consegüent rebuig de les dones que se senten culpables.
Reconstruir la genealogia de les dones científiques significa fer un treball de recuperació d’espais de llibertat femenina. En el marc d’aquest esforç de recuperació històrica en el qual estem immerses —i amb molts de noms de dones rellevants encara absents dels llibres de text de les escoles—, s’imposa reclamar una merescuda normalització de la seva presència, després de la invisibilitat de la qual hem estat víctimes durant segles.
La història la conten sempre els vencedors; i les dones hem estat les vençudes en totes les guerres, no només en les bèl·liques. És urgent, per tant, contar la història de nou, tal com ha transcorregut; donant a les dones la veritable dimensió que mereixen, traient-les del silenci que les nega als llibres d’història i donant-los el protagonisme real que han tingut; i refer els personatges femenins, defugir de reines o santes o bé en contra del model, perquè la resta de dones aprenguem allò que no hem de fer.
Per tot això, l’Ajuntament de Maó continuarà la seva tasca de visibilitzar les dones que han fet història i a les quals la història no ha reconegut. Amb iniciatives com el nomenament de filles il·lustres de Maó de les dones que han fet història a la nostra ciutat.
Continuarem fomentant la paritat i la igualtat entre la nostra ciutadania, perquè farem justícia i reconeixerem que la història de les dones és la història de la humanitat.
Canviarem la història amb mesures laborals i socials que beneficien les dones, com la reforma laboral, que inicia el camí per a la reducció de les desigualtats en l’àmbit laboral.
Canviarem la història de les nostres ciutadanes introduint la perspectiva de gènere a totes les àrees municipals, per reduir —així— els biaixos masclistes inherents a la nostra societat.
Canviarem la història i reescriurem la vida des de la igualtat. Aquest 8 de març i tots els que venen, canviem la història!
Catalina Ferrer
Regidora d’Igualtat de l’Ajuntament de Maó
No Comments