Presentam una moció per a la creació d’un Mur de la Memòria en record de les víctimes del franquisme

Presentam una moció per a la creació d’un Mur de la Memòria en record de les víctimes del franquisme

Les polítiques de Memòria Democràtica són, a tota Europa, una realitat consolidada que ha servit per tancar ferides de guerres passades. A Espanya i a les Illes Balears, aquestes polítiques van arribar més tard i amb la seva implementació estan permetent l’enterrament i el record digne per a moltes víctimes, i encara més important, el record i l’espai que moltes famílies necessiten per recordar els seus avantpassats.

En el cas de les Illes Balears, totes les illes tenen algun tipus de Mur de la Memòria, ubicat als cementeris, a excepció de Menorca. Encara més, el cas de Menorca presenta un desequilibri molt notori que és necessari solucionar.

D’altra banda, al cementeri de Maó, a la part vella, existeixen dos murs de grans dimensions i una creu per cada mur en honor a tots els militars revoltats assassinats. Tant un, com l’altre, ocupen llocs molt jeràrquics i han estat allà des de fa molts d’anys. Són llocs on durant anys s’han fet actes commemoratius i on tots els familiars poden anar, un espai on vincular-se amb el familiar mort. En definitiva, un espai de dol.

No obstant això, pel cas dels represaliats pel franquisme, la situació no és, ni de bon tros, la mateixa. I no es tracta aquí i avui de criticar que els represaliats pels republicans tenguin aquest espai, ja que les famílies tenen dret a tenir un espai de memòria i record. Aquesta proposta no pretén eliminar res. Al contrari, la proposta cerca igualar una situació desigual.

Els cossos dels represaliats a partir de febrer de 1939 estan separats en diferents cementeris de l’illa, però la gran majoria són al cementeri de Maó. Alguns van ser traslladats els anys cinquanta a diferents nínxols privats, però molts altres continuen a les fosses comunes o públiques, al primer eixample.

No hi ha cap cementeri de l’illa que recordi els republicans assassinats un cop acabada la guerra i durant els anys posteriors, ja sense conflicte armat, de manera específica. Només hi ha una placa al cementeri de Maó que és tan genèrica que no se sap a qui està dedicada.

Amb tot, aquesta proposta no va tan dirigida als morts pròpiament, que també, com a les seves famílies, ja que les famílies d’aquests republicans no poden anar a cap lloc a retre culte, a plorar, a fer el dol. I no només això, sinó que durant la dictadura, aquestes famílies no només no tindran un lloc identificable on poder anar, sinó que molt sovint seran estigmatitzades, obligades al silenci, a no xerrar del tema i a passar desapercebudes per no complicar-se la vida. El dia a dia els recordarà que són els vençuts i a més de l’estigma social moltes famílies passaran per unes condicions materials miserables.

Però no s’acaba aquí la història, ja que durant tots aquests anys de democràcia tampoc s’ha generat aquest espai de dol i reparació i, avui en dia, encara moltes famílies no tenen una referència física clara i es demanen on són els seus familiars. Per tant, és evident que hi ha una situació de desigualtat i que unes víctimes, avui en dia segueixen sent reconegudes i ocupen un espai de jerarquia vers les altres, que segueixen en el silenci. Aquesta situació de desequilibri històric ja no es podrà revertir mai, ja que ningú podrà reparar tots aquests anys de silenci i dol incomplert que han patit les famílies dels republicans morts. Ara bé, pel que fa al ritu funerari i com a acte de reparació per a les famílies sí que es pot generar aquest espai de dol i mínima reparació.

És més, si ens fixem en la legislació vigent, La Llei 2/2018, de 13 d’abril, de memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears, exposa en l’article 3, que fa referència a les mesures i actuacions dirigides a les víctimes, que s’impulsaran i protegiran els monuments de record existents a les víctimes de la Guerra Civil i de la dictadura franquista.

En l’àmbit estatal, la Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica, en l’article 48, relatiu a accions de divulgació, reconeixement i reparació simbòlica, exposa que l’Administració General de l’Estat realitzarà accions tendents a restablir la dignitat de les víctimes i a difondre el succeït mitjançant, entre altres mesures, el disseny i instal·lació de llocs de memòria públics, amb perspectiva de reparació a les víctimes i aprofundiment i consolidació de la memòria democràtica.

Per tant, es proposa col·locar un Mur de la Memòria al cementeri municipal de Maó. Seguint l’essència d’un Mur de la Memòria (com ja s’ha fet a les altres illes) es tracta d’ajuntar i aplegar tots els noms dels represaliats pel franquisme per treure’ls de l’anonimat (ja que com a perdedors de la guerra no han tingut mai un espai propi) i sobretot perquè les famílies tinguin una referència, un lloc, on poder anar.

Vam proposar al PSOE de presentar la moció de manera conjunta i van accedir, amb la consegüent aprovació de la nostra proposta, tots i els vots en contra del Partit Popular i el regidor no adscrit.

 

No Comments

Post A Comment