25 febr. ‘Primàries obertes, una senya d’identitat’, article de Jordi Tutzó
Ja fa temps que nombrosos analistes, politòlegs i periodistes alerten d’una creixent desafecció del ciutadà envers el sistema polític i institucional i d’un distanciament de la ciutadania respecte a la política. Aquesta percepció es va estendre entre l’opinió pública arran de les polítiques d’austeritat aplicades a Europa, i en especial al nostre país, com a resposta a la greu crisi del 2008. Aquelles polítiques públiques, amb una forta càrrega ideològica neoliberal, i que servien com a resposta a una crisi d’arrel financera, tingueren uns resultats, sobretot en termes socials, desoladors.
Tot açò, amanit amb casos flagrants de corrupció política i amb una alarmant falta de transparència en la presa de decisions, tant pel que fa a les decisions governamentals com a les internes dels partits, va provocar la sensació generalitzada entre la societat civil que els partits cada vegada estaven més lluny de representar els ciutadans i, en canvi, passaven per ser una maquinària més a prop de les institucions que de la mateixa gent a qui havien de representar.
Aquesta combinació de fets provocà una forta mobilització ciutadana que denunciava i pretenia corregir aquesta deriva, i exigia que els polítics posessin les brides a aquestes institucions i governessin cuidant de la gent, no a l’inrevés. Aquest gir havia de començar primer en els mateixos partits, que havien de tornar a ser els representants de la gent i governar obeint, recuperant la democràcia per als seus autèntics amos: els ciutadans, que reclamaven una major participació política i espais per exercir-la, com també reclamaven als partits polítics tradicionals que obrissin les seves velles estructures i òrgans de decisió a una democràcia més directa.
La demanda va ser recollida per molts, que vàrem decidir que no s’havia d’esperar a la resposta dels partits tradicionals, que tristament ha estat molt escassa i testimonial, sinó que els mateixos ciutadans ja érem prou madurs per a organitzar-nos i exercir aquesta democràcia directa per nosaltres mateixos, sense filtres.
Ara Maó, com a agrupació ciutadana que és, es va formar amb aquesta idea, amb la voluntat de ser una plataforma ciutadana, que pren les decisions de manera horitzontal en assemblees obertes, i que concorre a les eleccions municipals com a agrupació d’electors, sense ser un partit polític, sense ser sucursalistes i haver d’obeir consignes de cap partit més gran, ni autonòmic ni estatal, i que elegeix als seus representants en primàries obertes a tota la ciutadania de Maó, obertes tant a poder optar a ser elegits com a poder votar els candidats que es presentaran.
D’aquesta manera, el fet d’escollir els representants d’Ara Maó que conformaran la llista electoral per a tornar a guanyar la batlia de Maó a través d’un procés de primàries obert a tota la ciutadania, és més que una mostra de participació, és una senya d’identitat, i açò ens fa sentir molt orgullosos.
Des d’aquí reiterem la invitació a participar de la política, de la democràcia més directa. A Ara Maó no demanem cap afiliació, només pretenem aplegar la gent que comparteix la nostra manera de veure i entendre la societat i la convivència, que mira al futur amb compromís, valentia i optimisme, que vol una societat més justa i solidària, una economia per a la gent, uns serveis públics que ens ajudin a avançar com a comunitat, que vol deixar als nostres fills i filles un món més just i en pau amb el medi ambient.
Molta gent compromesa ja forma part d’Ara Maó, persones que també han donat una passa endavant per participar en les nostres primàries obertes a la ciutadania. Perquè per nosaltres, la democràcia comença en nosaltres mateixos.
Jordi Tutzó
Cap de llista d’Ara Maó
No Comments