Prorrogar l’escut social d’habitatge: una urgència social a Menorca

16 des. Prorrogar l’escut social d’habitatge: una urgència social a Menorca

Menorca viu des de fa anys una situació de pressió extraordinària al mercat immobiliari. Els preus del lloguer continuen augmentant, l’oferta és cada vegada més escassa i la demanda no deixa de créixer. Aquesta combinació està tenint conseqüències directes sobre moltes famílies i persones que es troben en situació de vulnerabilitat social i/o econòmica, i que veuen amenaçat el seu dret a un habitatge digne.

Aquest dret no és una qüestió menor ni una concessió voluntària. Està reconegut explícitament a l’article 47 de la Constitució Espanyola, que estableix l’obligació dels poders públics de promoure les condicions necessàries perquè totes les persones puguin accedir a un habitatge digne i adequat, evitant l’especulació i garantint l’interès general. A més, l’article 9.2 de la mateixa Constitució obliga les administracions a fer que la igualtat sigui real i efectiva, especialment per als col·lectius més vulnerables.

En aquest context, les mesures de l’anomenat escut social en matèria d’habitatge han estat una eina clau. Els reials decrets llei aprovats des de l’any 2020, així com les seves pròrrogues, han permès suspendre desnonaments de persones i famílies en situació de vulnerabilitat, evitant que moltes d’elles quedassin literalment al carrer. A més, la Llei 12/2023, pel Dret a l’Habitatge, estableix clarament la necessitat d’avaluar prèviament la situació de vulnerabilitat abans de qualsevol llançament.

La possible finalització d’aquestes mesures suposaria un pas enrere greu en la protecció social. Sense l’escut social, moltes famílies quedarien desprotegides en un moment en què el mercat immobiliari continua sent especialment hostil a Menorca. Per això, resulta imprescindible instar el Govern d’Espanya a prorrogar de manera urgent aquestes mesures fins que les condicions socioeconòmiques permetin alternatives reals i dignes.

Prorrogar l’escut social no només serveix per suspendre desnonaments. També contribueix a prevenir l’exclusió residencial, a protegir col·lectius especialment afectats per la crisi de l’habitatge i a reforçar la cohesió social. Alhora, és necessari mantenir i reforçar els mecanismes de compensació als propietaris, garantint així un equilibri entre drets i responsabilitats.

Però aquesta pròrroga ha d’anar acompanyada de polítiques públiques valentes. Cal reforçar les polítiques d’habitatge i ampliar de manera decidida el parc d’habitatge social, perquè l’escut social no pot ser una solució permanent, sinó una mesura de protecció mentre no s’abordin les causes estructurals del problema.

Des d’Ara Maó defensam que cap desnonament s’ha d’executar sense una avaluació prèvia i rigorosa de la situació de vulnerabilitat social i/o econòmica, tal com estableix la llei. L’habitatge és un dret fonamental i la seva defensa ha de ser una prioritat política.

Garantir un sostre digne a tothom no és només una qüestió legal; és una qüestió de justícia social i de dignitat col·lectiva.