29 juny La prostitució, un fenomen en augment marcat per la pornografia i les noves tecnologies
El passat divendres va tenir lloc el col·loqui ‘El negoci del cos’, organitzat per Ara Maó amb la voluntat d’obrir el debat sobre la prostitució a casa nostra, en el marc de la lluita contra la violència masclista. L’acte es va poder seguir des de Ca n’Oliver i també a través de videoconferència.
El col·loqui va comptar amb la participació de Lluís Ballester, professor de la UIB, membre del Grup d’Estudis de la Prostitució a les Illes Balears i autor de nombrosos estudis.
A continuació us fem un resum d’algunes de les coses que es van dir.
Estratègies davant la prostitució
Lluís Ballester va començar la seva exposició explicant les tres principals estratègies que s’han desenvolupat davant el fenomen de la prostitució: la prohibició, la regulació o alegalitat i l’abolició.
Segons ell, la prohibició sovint es tradueix en l’estigmatització de les dones i cau en la doble moral quan oblida la resta d’agents. Per altra banda, la regulació i l’alegalitat, que seria el cas en el qual es troba Espanya, comporta la segregació espacial de les dones i també cau en la seva estigmatització.
Finalment, l’abolicionisme sí que reconeix les dones i es basa en valors igualitaris. A més, també actua sobre la resta d’agents (prostituïdors i proxenetes).
Canvis en la prostitució: pornografia i noves tecnologies
Durant l’acte, Ballester va posar èmfasi en els canvis que s’estan produint en el món de la prostitució, i va destacar els associats a l’ús de les noves tecnologies i a la creixent influència de la pornografia.
Va explicar que a tot el món s’ha detectat que els consumidors de prostitució són cada vegada més joves, iniciant-se als 15 anys, i cada vegada demanen pràctiques més violentes i de risc, per tal de reproduir els patrons dominants en la pornografia, basats en models i estereotips patriarcals i masclistes (submissió de la dona, disponibilitat, etc.).
És un fet —molt preocupant— que l’augment del consum de la pornografia i la seva influència està conduint a la normalització de la violència en les relacions sexuals, fins i tot de les violacions.
Una altra conseqüència de les noves tecnologies, és la deslocalització i ocultació dels punts de contacte, que s’han traslladat des dels clubs als pisos de les ciutats, com és el cas de Maó.
Ballester també va fer referència al fet que Mallorca i Eivissa s’han convertit en destinacions receptores de turisme sexual. Tal com mostren diferents estudis, les Balears han esdevingut una destinació sexual —com Tailàndia anys enrere— que es veu en determinats fòrums com un espai de consum sexual sense límits. En aquest sentit, va denunciar que hi ha interessos del sector turístic perquè existeixi una oferta de sexe pagat.
Quines són les polítiques efectives?
Sobre el debat entre abolicionisme i regulacionisme, Ballester es va mostrar partidari d’avançar cap a l’abolició, però va recalcar que per fer-ho primer cal posar en marxa polítiques socials molt potents, com la renda universal, per tal que ningú no tingui la necessitat de prostituir-se per tal sobreviure. També va subratllar que aquest procés ha d’anar acompanyat de polítiques educatives i socials que facin possible un canvi de valors.
Per altra banda, va assenyalar que cal dificultar els processos d’accés als prostituïdors (no pot ser que sigui tan fàcil accedir-hi) i un major control en l’accés a la pornografia.
Pel que fa a Suècia, principal referent de les polítiques abolicionistes, va explicar que actualment el país escandinau està en una fase de transició cap a l’abolició, i que ha aconseguit reduir molt el mercat de la prostitució, tot i que s’ha detectat un desplaçament dels consumidors cap a altres països.
A l’altre costat de la balança, trobam Alemanya, que ha optat pel regulacionisme i s’ha convertit en el principal mercat de sexe d’Europa. Entre les conseqüències de la legalització, Ballester va destacar l’increment de l’explotació sexual en la infància i adolescència, l’augment de l’explotació sexual de les persones immigrants i la naturalització de l’explotació sexual.
Què es pot fer des dels municipis?
Pel que fa a l’àmbit de les polítiques municipals, Ballester va assenyalar que cal deixar de perseguir les dones i modificar les ordenances municipals si és necessari.
També va recalcar la necessitat de desenvolupar polítiques de sensibilització, així com d’ampliar les línies de recerca abans d’implementar mesures. En aquest sentit, va lloar la beca que ha convocat l’Ajuntament de Maó per estudiar la situació de la prostitució al municipi, i va dir que serà una eina de gran valor per abordar la problemàtica.
Per part d’Ara Maó, tant Àgueda Tur com el regidor d’Igualtat de l’Ajuntament de Maó, Toni Carrillos, van subratllar la necessitat de saber què està passant a Maó, perquè tot i que no hi ha prostitució al carrer sí que n’hi ha en pisos particulars. A més, van afegir que en moments de crisi com l’actual és més necessària que mai una bona diagnosi, especialment amb l’augment del risc per a la salut que comporta la covid-19.
Finalment, Carrillos va explicar que a Maó s’ha posat en marxa la campanya ‘Maó antimasclista’, que inclourà, a partir del curs vinent, la realització de tallers per tractar el tema de la pornografia als instituts.
No Comments