Rebutjam la creació de 116 amarraments a l’Illa del Rei

30 gen. Rebutjam la creació de 116 amarraments a l’Illa del Rei

L’Ajuntament de Maó, després d’anys d’incertesa sobre les activitats que es desenvolupaven a l’Illa del Rei gràcies a la tasca de persones voluntàries, va aprovar l’any 2017 un expedient de cessió d’ús d’un bé municipal a la Fundació de l’Hospital de l’Illa del Rei. L’objectiu era clar: regularitzar aquesta activitat i dotar-la d’un marc jurídic estable.

La cessió es va establir per un període de 15 anys, prorrogables fins a un màxim de 25, i defineix de manera explícita quins usos són permesos. Tal com recull l’article 1, punt B de l’expedient, els edificis i les instal·lacions s’han de destinar a seu social i al desenvolupament de les activitats pròpies de l’entitat, sempre d’acord amb el que estableix el Pla Especial de l’Illa del Rei, que fixa usos culturals i els que se’n derivin.

Amb els anys, l’Illa del Rei s’ha consolidat com un espai de referència cultural i paisatgística al Port de Maó, amb més de 70.000 visitants l’any passat, entre residents i visitants. Aquest èxit posa encara més en relleu la necessitat de preservar-ne el caràcter i els valors que l’han fet possible.

En aquest context, la recent notícia que una marina concessionària de l’Autoritat Portuària de Balears vol executar 116 nous amarraments a la vorera de ponent de l’illot, amb connexions de llum, aigua i accés directe, obliga a fer una reflexió profunda. Aquest tipus d’instal·lacions no estan incloses dins els supòsits de la cessió d’ús aprovada pel consistori i, per tant, correspon a l’Ajuntament determinar, dins el seu marc jurídic i competencial, si aquesta demanda és compatible o no amb els usos permesos.

Cal recordar que l’Illa del Rei està regulada pel Pla Especial i que, a més, té la consideració d’ANEI d’Alt Nivell de Protecció, fet que reforça la necessitat d’una interpretació restrictiva i prudent davant qualsevol nova intervenció que pugui alterar-ne l’equilibri.

A tot açò s’hi suma un altre element de preocupació: està àmpliament demostrat que l’augment de l’oferta d’amarraments per part de marines privades comporta un increment progressiu dels preus, que acaba deixant fora de joc una part important de la població resident. Paradoxalment, a mesura que creix el nombre d’amarraments, es veuen minvats els drets històrics dels usuaris de la nàutica social, de petites embarcacions o d’interès patrimonial.

Finalment, l’increment d’instal·lacions nàutiques té un impacte directe sobre les zones d’interès natural del port, artificialitza el paisatge i contribueix a la massificació nàutica. Uns efectes que desllueixen l’atractiu de Maó i de Menorca com a territoris ben conservats i amb un model propi basat en el respecte al medi i al patrimoni.

Defensar l’Illa del Rei no és oposar-se al progrés, sinó vetllar perquè el seu futur sigui coherent amb els usos culturals, el marc legal vigent i l’interès general. Preservar aquest equilibri és una responsabilitat col·lectiva que no es pot diluir davant pressions que posen en risc allò que fa únic aquest espai.