Resum de la jornada de formació al voltant de la llei trans

28 maig Resum de la jornada de formació al voltant de la llei trans

El divendres passat, Ara Maó va organitzar una jornada virtual de formació al voltant del projecte de llei trans que impulsa el Ministeri d’Igualtat.

La xerrada es va dur a terme a través de la plataforma Zoom i va comptar amb la participació de Laura Durán Pérez, presidenta y fundadora de Balears Diversa i vocal en el Consell LGTBI de les Illes Balears, i d’Aitzole Araneta, sexòloga i activista transfeminista. ​

L’acte va servir com a espai de diàleg i va evidenciar la necessitat de seguir treballant en l’àmbit de la comunicació i la pedagogia. 

Us resumim algunes de les coses que es van dir.

Aitzole Araneta

Durant la seva intervenció, Aitzole Araneta va relacionar la polèmica envers els sexes i els drets de les persones trans amb el contingut amb què omplim les paraules, les famoses etiquetes que tant ens limiten.

Va posar en valor el poder del llenguatge, i va defensar que trans hauria de ser un adjectiu i no un substantiu. Deixem de referir-nos a “la transsexual” i diguem dona, home i persona que ha viscut una situació de transsexualitat. 

Va recordar que actualment tenim vigent una llei estatal de 2007, que regula la menció del canvi de nom i sexe de les persones. Aquesta llei en el seu moment va ser una gran fita, perquè abans aquelles persones que no s’identificaven amb la identitat amb què havien nascut i volien una rectificació en la menció del sexe a la seva documentació, havien de patir una cirurgia genital, a banda de passar per un procés judicial, en el qual un forense feia la comprovació. 

En aquest sentit, va desmuntar la creença que la característica comuna i bàsica per a una persona trans és que hagi passat obligatòriament per cirurgia. Precisament, se’ls ha rebutjat tota la vida per haver fet un problema dels genitals que no corresponen amb allò que hem normalitzat, après i repetit. Pel que fa a operar-se, tampoc hem d’oblidar que en el marc dels drets humans no es contempla l’obligatorietat d’una intervenció que et modifiqui corporalment. De la mateixa manera, prendre hormones també és una opció i no la norma. 

En definitiva, l’any 2007 es va fer una passa endavant, perquè es va permetre el canvi en la documentació només amb un tràmit administratiu, eliminant el requisit d’haver de presentar-se davant un jutge. Tot i la diferència que va suposar, també es van introduir altres precisions que avui en dia són les que s’estan qüestionant i que es poden resumir en quatre punts fonamentals:

– Es demana un diagnòstic mental per part d’un psiquiatre o d’un psicòleg clínic.

– Es demanen dos anys de medicació, que normalment consisteix en un procés hormonal.

– Els menors d’edat no poden modificar la seva documentació.

– Queden excloses les persones que no tenen la nacionalitat espanyola.

També cal treballar per avançar cap a altres objectius, també molt necessaris:

– Vetllar pels menors d’edat.

– Millorar els protocols educatius. 

– No fomentar la invisibilització dels infants. 

– Fer possible un accés més igualitari en àmbits quotidians com els serveis de salut, educació, esports, etc. 

– Avançar cap a una societat més inclusiva i feliç, que els permeti formar part d’aquesta felicitat. 

Pel que fa a l’autodeterminació de gènere, l’interrogant és que com s’autodeterminaran quan el gènere no deixa de ser un element d’opressió. El gènere no parla dels homes o les dones que som, perquè existeixen rols i conductes molt arrelades, imposicions externes que no són sanes i no ens defineixen.

Cal explicar que la paraula gènere apareix durant els anys 60 dins la branca biomèdica. Potser no s’ha de pensar en què triam el gènere d’acord amb estereotips imposats des de fora. Sí que hi ha una dificultat perquè a les persones trans les vegin com són i per aquest motiu es fa necessari aquesta autodeterminació, perquè el tercer ull, el social, també ho reconegui i les visibilitzi.

Un poc de terminologia, ambdós conceptes vénen de la Grècia antiga.

sexe [sexus, sexare]: allò que em fa diferent de la resta, identitat.

genital [genus]: allò que habilita les següents generacions, procreació.

Només cal acordar quina és la millor manera de denominar-ho. El frau de llei ja existeix, ja es regulen les sentències d’acord amb aquest principi. Per exemple, a Argentina no es demanen els requisits abans esmentats -diagnòstic mental, tractament mèdic, majors d’edat, nacionalitat-, i no s’han detectat casos d’homes que es facin passar per dones per cometre il·legalitats.

Laura Durán

Per la seva banda, Laura Durán va recordar que les persones trans han de conviure amb una violència estructural i específica, i que per açò fa falta una llei única i concreta, integral, que faci polítiques públiques que puguin garantir els seus drets humans, disminuir la discriminició estructural i que contempli mesures de protecció, promoció i reparació (salut, infància, laboral i migració).

També va recalcar que un marc jurídic no només implica millorar la qualitat de vida de les persones trans, sinó que també permet salvar vides. A més, va assenyalar que fa falta més voluntat política per posar en marxa plans estratègics i accions reals des de les institucions. 

Durán també va voler destacar com a positiva la millora de la situació dels menors d’edat amb la nova llei, ja que només es demanarà la signatura dels tutors legals en tenir 12 anys i amb 16 anys, de la mateixa manera que ja poden treballar i tenir certa autonomia, podran fer el canvi de documentació sense signatura que ho avali. No oblidem que el dret al lliure desenvolupament de la personalitat entre l’alumnat ja existeix: cal emprar-lo bé.

Altres qüestions plantejades

Un dels punts de desacord amb la proposta de llei és el tema de l’esport. 

Sembla que tot es redueix a la força explosiva, però què passa amb els altres esports? Les dones que hagin passat pel trànsit guanyaran sempre? Sembla que els homes no tenen límits… El problema és que el debat s’està focalitzant massa en la força, i hi ha més característiques que diferencien les categories. El plantejament ha de ser més ampli i donar cabuda, per exemple, a altres tipologies d’esports. Cal cercar solucions imaginatives, com la creació d’equips mixtos. L’agilitat, la força, l’habilitat o la velocitat no són patrimoni d’uns o altres. Cal començar a obrir la ment. 

El PSOE ha manifestat que existeixen qüestions de seguretat jurídica per justificar la seva abstenció. Quines són?

Sempre s’han negat a negociar. No s’accepta tampoc l’autodeterminació de gènere. Cal continuar dialogant per tal de poder avançar. Per exemple, no acceptaran substituir el forense per un funcionari corrent, però sí que es poden presentar informes o anar acompanyat de dos testimonis que avalin la identitat. Si aquestes mesures es fan bé i no suposen un abús, el col·lectiu no necessàriament s’hi ha de negar, perquè en açò consisteixen les negociacions, però calen certes garanties per a evitar qualsevol menyspreu cap a la seva dignitat com a persones. 

Si s’elimina el gènere del DNI, com quedaria llavors el tema de la violència de gènere?

Eliminar-ho del DNI no vol dir que s’esborri del Registre Civil. Es tracta de la menció del sexe legal, no parlam de gènere. Ja va passar amb la raça o l’estat civil, que es van eliminar perquè era una informació irrellevant. No desapareix al registre, només a la documentació pública. Per tant, es podran seguir fent polítiques d’igualtat.

Hi pot haver problemes dins els vestuaris?

Les dones trans que no han fet el trànist no es volen exposar gratuïtament a la violència. Per tant, sempre s’intenta no incomodar. I pel que fa a les agressions, hi ha un 0% a les estadístiques.