30 maig Resum del Ple de l’Ajuntament de Maó del mes de maig
Dijous passat va tenir lloc, de forma telemàtica, el Ple municipal del mes de maig.
A continuació, us resumim els punts més destacats de l’ordre del dia:
Aprovació definitiva de la modificació del topònim de la ciutat
Després que l’Ajuntament hagi desestimat a totes les al·legacions presentades, el Ple va aprovar de manera definitiva l’expedient de modificació del topònim de la ciutat, gràcies al qual ‘Maó’ tornarà a ser la forma oficial, adequant-se a la legalitat. Ara l’acord es remetrà al Consell Insular de Menorca, que també l’haurà d’aprovar.
L’expedient ha comptat amb el vot favorable de l’equip de govern format per Ara Maó i PSOE Maó i el vot contrari de Partit Popular i Ciudadanos.
En nom de l’equip de govern, l’expedient el va presentar el nostre company Antoni Carrillos, regidor de Normalització Lingüística.
Carrillos va començar la seva intervenció mostrant el seu respecte cap a les 647 persones que, aprofitant el període d’exposició pública i exercint el seu dret, van presentar un total de 1916 al·legacions. En aquest sentit, va assenyalar que l’informe de la secretària municipal recalca que la forma del topònim ‘Maó’ ve determinada per llei i per Decret i que, per tant, no es pot fer res per canviar la proposta de l’actuació administrativa.
També va explicar que totes les al·legacions es poden resumir en quatre al·legacions diferents, algunes amb petits matisos, que reprodueixen les argumentacions que van fer els grups de l’oposició durant el Ple de l’aprovació inicial.
Durant la seva argumentació, Carrillos també va tornar a assenyalar que un topònim adquireix plenament la seva dimensió quan és anomenat en la seva llengua pròpia, tal com ho afirmen el Grup d’experts de les Nacions Unides per als Noms Geogràfics, i com també va quedar recollit en les resolucions aprovades en el Congrés Internacional de Toponímia i d’Antroponímia de Brussel·les, que va ser acceptat per la universalitat dels països, entre ells Espanya.
A banda d’aquestes recomanacions, són les nostres lleis les que ens insten a oficialitzar el topònim en català. Una d’aquestes normes és la Llei de Normalització Lingüística, aprovada pel Parlament de les Illes Balears amb un ampli consens de tots els partits polítics i durant el govern del Partit Popular. Aquesta llei deixa ben clar, en l’article 14, que els topònims de les Illes Balears tenen com a única forma oficial la catalana.
També, dins de la normativa que ens afecta en aquest cas, podríem destacar la disposició addicional segona de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, que designa la Universitat de les Illes Balears com a institució consultiva per a tot el que fa referència a la llengua catalana. I a conseqüència d’aquest fet, el govern de les Illes Balears, també governat pel Partit Popular, aprovava el Decret 36/88 de 14 d’abril, que recull les propostes que va fer la UIB, i que, entre d’altres, fixa per al nostre municipi el topònim que hem aprovat.
El nostre company també va voler deixar clar que la modificació del topònim no es pot interpretar com un atac cap a la llengua castellana, ni tampoc contra la història de la nostra ciutat, ja que l’exònim ‘Mahón’ es podrà continuar emprant quan parlem en castellà. Carrillos va citar les paraules de la recentment guardonada amb el Premi Maria Lluïsa Serra-Taula d’or 2021, Fina Salord, que va dir que “l’exònim Mahón és l’evidència més clara de la projecció que va tenir la nostra illa des del segle XVIII gràcies al Port Mahon d’anglesos, francesos i espanyols”.
Finalment, Carrillos va mostrar la seva satisfacció perquè amb la modificació del topònim Maó deixi de ser l’únic municipi de les Illes Balears que no té el topònim en la llengua pròpia i l’únic municipi que incompleix la normativa, un fet que hauria de complaure a tots els partits.
Aprovació inicial de la modificació del reglament d’usos lingüístics
Es va aprovar de manera inicial l’expedient de modificació del reglament d’usos lingüístics de l’Ajuntament. Cal recordar que l’actual Reglament està en vigor des que el vam aprovar el febrer del 2018, i ara l’hem hagut de modificar per adaptar-lo als suggeriments del Defensor del Poble, a un dictamen del Consell Consultiu de les Illes Balears i una sentència del Tribunal Suprem, que sense afectar directament el Reglament fixa doctrina jurisprudencial i, per tant, l’hem d’incorporar.
Les modificacions que proposam són les següents:
En primer lloc, s’amplien els antecedents, perquè tenguin en compte:
– La Llei 3/1986, de 29 d’abril, de Normalització Lingüística a les Illes Balears.
– La Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’Administració de la Comunitat Autònoma..
I ja passant a l’articulat, es modifica:
A l’Article 3.2. S’elimina la menció que es feia a l’article 14 de la Llei de Normalització Lingüística, que feia referència a la forma dels topònims de les Illes Balears.
A l’article 5, s’incorpora l’ús del castellà o d’altres llengües en actes públics i interns.
A l’article 7 es modifica la redacció deixant més clara la seva finalitat.
També en l’article 7.1, en el 8 i a d’altres es canvia l’expressió “àmbit lingüístic català” per territori d’una comunitat autònoma en què el català sigui o no cooficial. Aquesta modificació es fa arran de la Sentència 634/2020 de 2 de juny, del Tribunal Suprem.
Als articles 12, 14, 16 es fa una modificació per tal que la seva redacció reculli les propostes del Dictamen 105/2018 del Consell Consultiu de les Illes Balears.
A l’article 17 s’ha substituït la frase ”s’han de publicar sempre en català, sense perjudici de la traducció a la llengua castellana”, per “s’han de publicar com a mínim en llengua catalana, tot i que també es pot publicar la traducció a la llengua castellana”.
A l’article 18 i 19 s’ha modificat la redacció perquè sigui més clara i no es presti a interpretacions ambigües.
A l’article 21, que es refereix a la pàgina web, s’ha canviat la frase “ha de tenir com a primera opció el català” per “ha de permetre que la persona usuària esculli, a la primera pàgina, en quina llengua vol ser atesa”.
A l’article 24 es modifica la redacció per facilitar que les persones que opten a un lloc de feina de l’Ajuntament i que necessitin l’homologació dels seus estudis de llengua catalana amb els certificats oficials de les Illes Balears, no ho hagin d’acreditar en el moment de presentar-se a una convocatòria, sinó en el cas de guanyar el lloc de feina, que ho podrien fer dintre dels 20 dies naturals que s’atorga als aspirants per presentar la documentació exigida a les bases.
L’article 26, que regula la Comissió de seguiment del Reglament d’usos lingüístics, es modifica per fer possible que els seus membres tenguin un suplent.
Finalment, se suprimeixen les disposicions transitòries primera i segona, ja que ha finalitzat el termini que preveien pel que fa a la realització de proves prèvies de català en els processos de selecció del personal funcionari i laboral.
Aprovació d’una moció a favor d’alliberar les patents de les vacunes contra la covid
El Ple va aprovar una moció, presentada per Ara Maó i PSOE, a favor d’alliberar les patents de les vacunes contra la covid-19, impulsada per Amnistia Internacional Illes Balears, Medicusmundi Mediterrània, Metges del Món – Illes Balears i Oxfam Intermón.
La moció demana al Govern d’Espanya que cooperi a escala mundial per eliminar els possibles obstacles que impedeixin garantir que les vacunes es desenvolupin, fabriquin i distribueixin a temps i de manera justa a tot el món.
A més, es demana que el Govern asseguri que els drets de propietat intel·lectual no impedeixen a cap país ni regió garantir el dret a la salut. Això inclou acordar una exempció temporal i puntual de determinats aspectes de l’acord sobre els Aspectes dels Drets de Propietat Intel·lectual relacionats amb el Comerç (ADPIC) per a la producció de productes sanitaris contra la covid-19.
Podeu llegir la moció completa fent clic aquí.
Aprovació d’una moció sobre el sosteniment dels centres de primer cicle d’educació infantil
Es tracta d’una moció presentada per Ara Maó i PSOE, que insta el Govern d’Espanya a fer efectiva la disposició addicional tercera de la Llei Orgànica 3/2020, de 29 de desembre (LOMLOE), amb la finalitat que s’aprovi el pla de vuit anys per a l’extensió del primer cicle d’educació infantil i perquè es prevegin els recursos necessaris per a la seva implementació, en col·laboració amb la resta d’administracions educatives.
També s’insta el govern a incloure en els propers pressupostos generals una aportació econòmica estable destinada a la creació i el sosteniment dels centres de primer cicle d’educació infantil, tot garantint la protecció de l’escolarització dels infants en situació de pobresa.
Podeu llegir la moció completa fent clic aquí.
Podeu veure el Ple complet fent clic aquí.
No Comments