S’aprova una suspensió temporal en les llicències de piscines com a part de l’acord de pressupost

30 gen. S’aprova una suspensió temporal en les llicències de piscines com a part de l’acord de pressupost

Les dades són clares i no admeten interpretacions complacents. Segons l’IDE Menorca, a Menorca hi ha 11.110 piscines censades, de les quals 1.778 es troben en sòl rústic i 9.332 en sòl urbà. Aquestes xifres situen l’illa en una posició del tot excepcional: una piscina per cada 9 habitants, molt per damunt de la mitjana estatal, que és d’una per cada 36 residents, i també per sobre de les illes veïnes, amb una per cada 15.

Aquesta realitat té conseqüències directes sobre els nostres recursos hídrics. Si consideram una fondària mitjana d’1,5 metres, omplir aquestes piscines ha suposat extreure 643.000 tones d’aigua dels aqüífers. Però el problema no acaba aquí. A aquesta xifra cal afegir-hi l’aigua que es perd per evaporació: una piscina mitjana de 30 m² perd més de 5.000 litres només durant el mes de juliol. En el conjunt de l’illa, això es tradueix en 250.000 tones d’aigua perdudes anualment, una quantitat equivalent al doble del consum anual del nucli urbà des Migjorn Gran, o al consum total anual de municipis com Mercadal o Sant Lluís.

La situació és especialment preocupant a Maó, on hi ha 1.260 piscines, més del 10% del total de l’illa. L’actualització del Pla de Gestió Sostenible de l’Aigua de Maó és contundent: s’està extraient aigua dels aqüífers per sobre de la seva capacitat màxima d’extracció. A més, el Pla Hidrològic de les Illes Balears confirma que ja s’ha superat el límit que permet garantir la preservació dels aqüífers tant en el present com en el futur.

Aquesta sobreexplotació no és una qüestió teòrica. Segons dades del Govern Balear, el passat mes d’agost les reserves hídriques de Menorca van baixar fins al 34%. L’anàlisi de la sèrie històrica mostra que, amb els nivells actuals de consum —especialment intensos durant l’estiu—, ja no és possible recuperar les reserves només amb les pluges d’hivern.

Ens trobam, per tant, davant una situació massa greu per continuar mirant cap a una altra banda. Les dades sobre l’estat actual de les reserves i l’evolució de l’extracció d’aigua evidencien que cal una resposta immediata. És imprescindible que les institucions i els seus representants actuïn de manera coordinada, responsable i contundent per reconduir aquesta dinàmica i garantir l’aigua de les generacions futures.

És en aquest context que Ara Maó, en el marc de l’acord de pressupostos municipals, va plantejar l’establiment d’una moratòria en l’atorgament de llicències urbanístiques per a noves piscines al terme municipal de Maó. Aquesta mesura no és un fi en si mateixa, sinó una eina necessària per analitzar i redefinir les normes que regulen aquestes construccions, tenint en compte la situació real de manca d’aigua i l’excés de consum.

Garantir l’accés a l’aigua per a tota la ciutadania exigeix prendre decisions valentes, basades en dades i pensades a llarg termini. La moratòria proposada és un primer pas imprescindible per avançar cap a una gestió més justa, sostenible i responsable d’un bé públic tan essencial i tan escàs com és l’aigua.