Sobre Mobilitat i Accesibilitat

04 gen. Sobre Mobilitat i Accesibilitat

Article de Manolo Lora, regidor de Microciutat per Ara Maó

A vegades convé aclarir conceptes sobre aquest tema. Per mobilitat s’entén el conjunt de desplaçaments, de persones i mercaderies, que es produeixen en un entorn físic. Quan parlem de mobilitat urbana ens referim a la totalitat de desplaçaments que es realitzen a la ciutat. Aquests desplaçaments són realitzats en diferents mitjans o sistemes de transport: cotxe, transport públic… però també es poden fer caminant.
Però no hi ha dubte que tots tenen un objectiu clar: salvar la distància que ens separa dels llocs on satisfer els nostres desitjos o necessitats. És a dir, facilitar l’accessibilitat a determinats llocs, com ca nostra. Per tant, l’accessibilitat, crec i penso que ha de ser l’objectiu prioritari. L’accessibilitat és l’objectiu que a través dels mitjans de transport persegueix la mobilitat. Amb aquest raonament el que pretenem és trencar amb la lògica habitual que equipara mobilitat amb accessibilitat. La confusió d’ambdós termes és la base d’una fórmula molt acceptada: “a major mobilitat, major accessibilitat”. A vegades penso, i dedueixo pels tallers sobre mobilitat que hem realitzat a Maó, que sota aquesta simplificació es justifica i s’ha justificat l’aplicació de mesures i polítiques que sense millorar l’accessibilitat -i n’hi ha qui han empitjorant- han incidit en els problemes de mobilitat.
Per una altra banda, els últims canvis al trànsit rodat que s’han dut a terme als nostres carrers han incidit, de forma molt clara, en una mala praxi, que podríem anomenar insostenibilitat.
La ciutat s’ha convertit pràcticament en un anar i venir de trànsit, desgraciadament sense cap destinació. S’han redactat informes, molts treballs amb persones molt expertes en el tema. Els desplaçaments que solem fer a la nostra ciutat han estat reflexionats, tant els que fem amb cotxe particular com els que fem caminant. Les alternatives de trajectes al cercle viciós que per inèrcia solem fer en molts d’aquests desplaçaments es tradueixen en tan sols pocs minuts. Si la nostra ciutat, Maó, hagués estat dissenyada com un pla urbà compacte, ara no tindríem els problemes que tenim, però el nostre model, el nostre creixement urbà, ha estat més aviat un model de ciutat que s’ha desenvolupat o realitzat ocupant territori de manera disseminada, que ve a crear una ciutat difusa i ineficient, separant-ne funcionalment els usos i segregant la població en el territori sobre la base de la seva capacitat social i econòmica. Personalment crec que a Maó el procés emprès és, cada vegada, més insostenible, i ho fa amb la generalització del model de ciutat difusa. La ciutat compacta, doncs, és la que genera un model de ciutat més sostenible, ambientalment més equilibrada, cosa que significa construir una ciutat més habitable.
La ciutat compacta ha d’establir un sistema de triangulacions successives que facin intel·ligent l’experiència i ús de la memòria i de la història. La salut ambiental es converteix en el millor indicador de l’habitabilitat de les ciutats compactes. Una ciutat amb menys pol·lució, amb una mobilitat més eficient, amb més qualitat en la compartició d’espais públics, amb menor consum energètic i més integrada en el seu entorn territorial és, alhora, una ciutat més acollidora.
És aquest el model de ciutat compacta i complexa, eficient i cohesionada socialment, econòmicament mes productiu, més habitable, més saludable, més socialment compartida, amb les modificacions necessàries per acomodar-les als nous reptes, la que segueix sent el que millor s’ajusta a l’ideal de ciutat sostenible que volem per Maó, de cara al nostre futur.

Manolo Lora