23 maig Una oportunitat per construir una illa resilient i sostenible
A mesura que han anat passant els dies de confinament i la societat ha pres consciència de la gravetat de la situació, reclamant mesures més contundents per fer front a la pandèmia i, també, per afrontar la desfeta econòmica que suposa la paralització de pràcticament tota l’activitat econòmica i productiva, han començat a sentir-se opinions, a vegades encertades i d’altres no tant, sobre si es podrà recuperar la normalitat al més aviat possible i com aconseguir-ho. Però la realitat és una cosa i el que entenem per normalitat n’és una altra, que en molts casos pot ser incompatible amb la realitat dels límits biofísics de l’entorn en el qual vivim.
Cal prendre consciència que si estem en aquesta situació, és a causa d’una sèrie de circumstàncies i conseqüències derivades de l’activitat humana en general i de l’afany lucratiu en particular, un afany que ha anteposat els beneficis ràpids i personals per damunt del bé comú i, el que és més greu, per damunt del mateix planeta. Açò ens ha portat a una situació de crisi sistèmica molt més greu del que sembla a simple vista. No, no estem davant d’una altra crisi, ens trobam dins la mateixa i el que ara veiem és un altre dels esglaons de l’escala catastròfica a on ens porta aquesta forma tan nefasta d’entendre l’economia i el progrés des de la perspectiva estrictament econòmica del màxim benefici personal. Per aquest motiu, és el moment de plantejar-se un canvi radical en la forma d’entendre l’economia, la societat i la nostra pròpia supervivència.
Des del nostre parer, està clar que les receptes seguides fins ara, com les que es van aplicar l’any 2008, són una sèrie d’errors que no podem repetir. Hem d’aprofitar per anar cap a economies productives i que reportin beneficis ambientals, socials, culturals, espirituals i que recuperin el sentit comunitari del repartiment de la riquesa, recuperant la cultura de l’esforç i de la construcció d’una societat cohesionada, solidària, resilient i respectuosa amb el seu entorn, conscient dels límits biofísics de l’entorn en el qual habita.
Aquest canvi de paradigma l’hem de propiciar des de la iniciativa local i, en el cas concret de Menorca, tenim eines i capacitat per poder-ho fer, tant a escala insular com en l’àmbit municipal.
Com pot la nostra illa fer aquest canvi radical?
A Menorca hi ha la capacitat econòmica, intel·lectual, tècnica i social suficient per impulsar aquesta transformació. És més, tenim el guió per fer-ho. Disposam d’un full de ruta ja elaborat que es pot utilitzar perfectament per prioritzar què cal fer: es tracta de l’Estratègia Menorca 2030, ja elaborada i aprovada en el Ple del Consell Insular el passat abril del 2019, en la qual es recullen una sèrie de mesures enfocades a la transició energètica de la nostra illa, pensant en una descarbonització del nostre sistema econòmic. Sense deixar de banda altres mesures necessàries que permetran una relocalització de l’economia, un desplegament racional de les energies renovables i la creació de molts llocs de feina, derivats de la necessitat de mà d’obra formada i qualificada per a totes les activitats que cal desenvolupar, tant en el camp de la construcció i execució d’infraestructures, com en el de la gestió, operació i manteniment d’aquestes. Fent possible la inversió local i la recirculació dels beneficis obtinguts a la nostra illa, contribuint a la dinamització de l’economia i reactivant, encara més, l’activitat local.
En què consisteix l’Estratègia M2030?
Es va dissenyar com un full de ruta per descarbonitzar el sistema energètic de Menorca, iniciant la transició a un nou model energètic més resilient, que suposi un benefici per al benestar social, un actiu per a l’economia local i que sigui compatible amb la protecció de l’entorn, d’acord amb els principis de la Declaració de Reserva de Biosfera i enfocat a la mitigació i adaptació al Canvi Climàtic. Aquest document es va presentar al Secretariat d’Illes de la Unió Europea i forma part de la Iniciativa Clean Energy 4 EU Islands.
Per aconseguir l’objectiu global de reducció d’emissions, s’estableixen una sèrie d’objectius específics per a l’any 2030:
-> 85% de cobertura de la demanda elèctrica amb renovables
-> 50% de reducció de consum de combustibles fòssils en el transport terrestre
-> 30% de reducció de consum de combustibles fòssils per a usos tèrmics en sector serveis, residencial i industrial
-> 10% de reducció de consum de gasoil B en el sector primari
Per assolir els objectius marcats hi ha un gran nombre d’inversions a fer. L’estratègia Menorca 2030 contempla objectius a assolir en diferents sectors, que resumim tot seguit:
1 – Sector energètic:
– Instal·lació de 261 Mwp de fotovoltaica en sòl (51 MWp en 2019).
– Instal·lació de 16,5 MW d’energia eòlica (3,2 MW en 2019).
– Instal·lació de 30 MW d’energies renovables en els entorns urbans: bàsicament per autoconsum i producció d’energia compartida, amb fotovoltaica i micro eòlica (2 MW en 2019).
– Instal·lació de 4 MW renovables amb tecnologies emergents (undimotriu, biomassa, o altres que puguin anar sorgint).
– Desenvolupament d’infraestructures d’emmagatzematge d’energia elèctrica i altres instal·lacions de suport (bateries, connexions amb Mallorca, regulació de xarxa, mallat, etc.).
– Reconversió de la Central tèrmica de Maó per a funcions de suport i estabilitat del sistema elèctric.
2 – Mobilitat terrestre
– Electrificació del transport terrestre (transformació de flotes, incentivació del transport públic, racionalització del transport d’última milla, etc.).
– Infraestructura intel·ligent de recàrrega associada a les energies renovables i amb interoperabilitat amb la xarxa elèctrica (gestió activa del vehicle elèctric).
– Mesures complementàries per la reducció d’emissions (pacificació del trànsit, foment bicicleta, planificació urbanística enfocada a la mobilitat sostenible, bonificacions fiscals, etc.)
3 – Sector residencial
– Rehabilitació energètica dels habitatges i edificis existents per reduir el seu consum i alhora augmentar el seu confort (implantació del programa EuroPACE)
– Edificis nous de consum d’energia gairebé nul.
– Autoconsum individual i compartit d’energia amb fonts renovables com a pràctica habitual.
4 – Sector Serveis i Industrial
Les actuacions que s’han de realitzar en el sector serveis, engloben les dirigides a millorar l’eficiència dels edificis i establiments turístics, industrials i públics, amb estratègies similars a les del sector residencial però que també hauran de tenir present els processos, temporalitat i evolució de l’activitat d’aquests. En general s’ha previst un seguit d’accions a realitzar en les següents infraestructures:
– Equipaments turístics
– Edifici públics
– Enllumenat públic
– Cicle de l’aigua (captació, distribució, depuració, reutilització, etc.)
– Aeroport de Menorca
– Edificis i activitat industrial
5 – Xarxes intel·ligents
Per fer front al repte de modificar radicalment el model energètic insular i evitar problemes d’inseguretat o fallida de les xarxes (recordem el que va succeir l’any 2018 amb més de mitja illa sense electricitat durant uns dies), ens hem de dotar d’una infraestructura energètica i d’una xarxa elèctrica adequada per gestionar i regular les diferències entre la demanda d’energia i la capacitat de generació. Aquest és un dels punts més delicats i on cal centrar molts dels esforços d’inversió en els propers anys. Serà un dels principals nínxols de feina amb necessitats específiques de professionals altament qualificats.
6- Comunitat energètica de Menorca
La societat ha de participar activament en la presa de decisions amb relació a la transició energètica de la nostra illa, ha d’impulsar el canvi de model adaptant els seus hàbits per ser més eficients. Cal desenvolupar un model energètic en què s’impliqui l’economia local aportant coneixement, mà d’obra i mecanismes de participació social. Aquest és un dels aspectes bàsics, la pedra angular, que ha d’assegurar l‘èxit de l’Estratègia M2030.
Què proposam?
L’estratègia M2030 està pensada per executar-se en un període de deu anys, però moltes de les accions previstes es poden aplicar segons la conveniència de cada moment, en especial les que corresponen als sectors residencial i de serveis que, atesa la realitat actual, es poden executar en un termini relativament ràpid si així es vol.
De totes les activitats i accions previstes, la que representa un major impacte socioeconòmic, amb una capacitat enorme de reactivar l’economia local i generar llocs de feina, és l’orientada a la rehabilitació energètica d’habitatges, locals i edificis, la qual es pot fer amb empreses, professionals i treballadors locals, sense necessitat de mobilitzar recursos exteriors. Enfocada a la dinamització local, amb programes de formació i acompanyament de grups vulnerables, pot servir de catalitzador per recuperar l’activitat econòmica i, al mateix temps, formar a nous professionals, tècnics i operaris en un tipus d’activitat que anirà prenent protagonisme durant els propers anys i s’haurà de mantenir durant dècades.
L’Estratègia aposta per implantar el programa EuroPACE, un sistema innovador de mecanismes de finançament que ja s’ha fet servir als EUA i el Canadà, del tipus on-tax financing (finançament per mitjà d’impostos) el qual possibilita que les rendes més baixes (aquelles que precisament estan en situació o en risc de pobresa energètica) puguin accedir a programes de rehabilitació energètica de les seves llars amb finançaments del 100% que es van retornant gràcies als estalvis energètics obtinguts. A Espanya ja hi ha dues experiències amb molts bons resultats que s’han portat a terme al País Basc (HIROSS4LL i Opengela) i a Olot (Hola Domus).
El que entenem que podem fer a Menorca és una adaptació de les experiències ja portades a terme a altres llocs i que resumim tot seguit:
– Crear un consorci publicoprivat entre les administracions locals, PIMES, col·legis professionals i entitats socials per impulsar EuroPACE-Menorca.
– Caracterització del parc d’habitatges, edificis i locals de Menorca per identificar les seves patologies i necessitats (aquesta tasca ja s’està realitzant des del Consell insular de Menorca).
– Estandardització de les solucions constructives i energètiques a utilitzar, amb una adequada formació dels tècnics i operaris que han d’intervenir.
– Homologació d’empreses de forma que aquestes tinguin la capacitat de realitzar les obres i rehabilitacions amb el nivell de qualitat i professionalitat que es requereixi.
– Adequació de les ordenances i procediments administratius per prioritzar i facilitar aquestes actuacions.
– Implantació de programes de reinserció laboral i formació professional orientats a la rehabilitació energètica, pensats per formar tècnics i operaris que puguin cobrir les necessitats de mà d’obra que es generarà.
Sabem que a Menorca hi ha més de 50.000 habitatges, i el 90% tenen una antiguitat superior a la de les normes tècniques que regulen l’eficiència energètica i el confort tèrmic. Això vol dir que el potencial d’habitatges que necessiten reformes i/o rehabilitacions energètiques és enorme i, al mateix temps, representa un sobrecost energètic molt important i amb impactes negatius sobre el medi ambient, raó de fons que motiva que tingui tant de pes dins de l’Estratègia M2030, i que a Europa s’estigui legislant per impulsar els edificis de consum nul o quasi nul.
La inversió prevista en el cas de la rehabilitació associada a EuroPACE Menorca és de 68 milions d’euros per al període 2020-2030, amb un cost aproximat de 20.000 €/habitatge. S’actuaria sobre un total de 3.400 habitatges en deu anys (340 reformes/any) i, d’acord amb l’estudi de la CEOE sobre rehabilitació energètica, per cada llar reformada es crearien o mantindrien 0,54 llocs de feina.
És a dir, l’EuroPACE Menorca permetria una ocupació anual de 184 persones. Sabem que aquesta és una proposta bastant conservadora, ja que està enfocada només al sector residencial, però es pot reformular per abastir un ventall més ampli d’edificacions (habitatges, naus industrials, locals comercials i d’oficines, etc.), aconseguint un efecte multiplicador molt interessant.
En cas que pensem que el potencial de generar ocupació i que la clara dinamització de l’economia local en la rehabilitació energètica no fos suficient, que ho és, tenim també l’oportunitat que representa el canvi de model energètic cap a les energies renovables. Les inversions a realitzar en noves infraestructures de generació elèctrica (solar i eòlica) superen els 250 milions d’euros, i sabem que per cada MW d’energia renovable instal·lat es generen 1,4 llocs de feina per la tecnologia eòlica i 8,2 per la fotovoltaica.
Això vol dir que la previsió de creació de llocs de feina en la fabricació, instal·lació, operació i manteniment de les instal·lacions renovables a Menorca implicaria la creació de 2.431 llocs de feina (directes i indirectes), si afegim la resta de tecnologies necessàries i l’emmagatzematge amb bateries ja superaríem la xifra de 3.000 nous llocs de feina. Us sembla poc atractiu?
Però la cosa no acaba aquí, s’ha de pensar en els beneficis que es deriven de l’ús de les renovables (que són més barates que les fòssils) i en el fet que la rehabilitació energètica reduirà la despesa energètica de les llars: la gent obtindrà estalvis econòmics que podrà destinar a cobrir altres necessitats.
Si Menorca vol caminar cap a la descarbonització de la seva economia, ha de ser capaç d’estalviar energia i de reduir la seva demanda energètica. Ha de prendre consciència de l’enorme cost econòmic (273,91 milions d’euros anuals) i ambiental que suposa l’ús dels combustibles fòssils, un recurs que no tenim i que hem d’importar, en contraposició al fet de reduir la nostra demanda energètica.
També cal utilitzar recursos renovables propis, que sí que tenim i que evitarien el constant flux econòmic negatiu que suposa la importació d’energia exterior, i aconseguir d’aquesta forma que tornin a ser d’àmbit local tant la producció com la gestió de la nostra energia, economia i relació amb l’entorn i el medi ambient. És el moment d’assumir responsabilitats polítiques, econòmiques, socials i ambientals: és el moment d’assumir un Pacte per la Sostenibilitat de Menorca.
Rafael Muñoz, regidor de Recursos i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Maó i coordinador de Transició Energètica d’Ara Maó
No Comments