Votam a favor de la modificació del estatuts del Consorci de Residus i Energia

Votam a favor de la modificació del estatuts del Consorci de Residus i Energia

Entre moltes altres iniciatives, Ara Maó ha prioritzat i defensat amb accions de govern durant la seva etapa al capdavant de l’Ajuntament (2015-2023) la implantació de mesures per racionalitzar el consum d’aigua, un bé públic molt escàs i en perill: la recuperació d’aljubs, la posada en funcionament de la desnitrificadora de Malbúger (que abasteix prop d’un 50% dels habitatges), el projecte i finançament per a la desnitrificadora de Sant Climent (que prest entrarà en funcionament per acabar d’abastir bona part de la població de Maó), la construcció de dos pous nous en zones amb menys concentració de nitrats, l’aprovació del Pla de Gestió Sostenible de l’Aigua de Maó o la redacció dels projectes de canalitzacions de totes les urbanitzacions maoneses que encara no en disposen, entre altres actuacions.

Alhora, també demanàvem concertar amb les altres administracions que realment tenen la capacitat econòmica aquelles inversions que consideram primordials, com la implantació de xarxes separades de clavegueram i pluvials, dotació d’aigua i sanejament a les zones que encara no en tenen o es troben deteriorades, o la inversió per al Col·lector Sud de la xarxa de sanejament de Maó que hauria de permetre el posterior tractament terciari a l’Estació Depuradora de Maó-Es Castell per a la reutilització de les aigües residuals. Amb aquests objectius Ara Maó va treballar molt per tancar el compromís del Govern Balear, que va arribar a pressupostar la inversió del col·lector, però no la va executar. Ara, amb el nou govern conservador, aquest projecte ja ni apareix als pressupostos.

No hem d’oblidar tampoc mesures més de caràcter administratiu: aplicar un sistema de tarifes més just que premiï l’estalvi i el bon ús, i que a la vegada siguin progressivament més cares per als grans consumidors que no facin un ús racional de l’aigua, acció engegada per Ara Maó i aprovada inicialment, però que no va trobar suficient suport polític per continuar-se; o la reconversió del Consorci de Residus i Energia de Menorca en un consorci de gestió de recursos com a instrument per a una gestió pública a escala insular de l’aigua.

Aquesta darrera mesura d’ampliar l’objecte del Consorci, aprovada per part de l’Ajuntament de Maó al plenari del mes de juny, suposa un important acord indispensable per iniciar aquest camí de gestió insular d’un recurs que no entén de fronteres municipals. Els aqüífers no entenen de limitacions administratives ni competencials, i ja fa anys que defensam que és urgent una visió global de la seva gestió, la unificació de sistemes tarifaris, l’exigència de l’ús raonable del recurs i la imposició de les limitacions que siguin tècnicament pertinents perquè no s’arribi a l’esgotament o pèrdua de potabilitat irreversible d’aquests aqüífers.

Per desgràcia, avui dia els ajuntaments no tenim prou recursos econòmics ni tècnics per fer front a la gestió de l’aigua amb garanties. Ara Maó ha defensat, gairebé en solitari, l’aplicació de les mesures que hem explicat abans, sense trobar fins ara la implicació necessària de les altres formacions polítiques.

Avui, però, sembla que finalment els altres grups polítics comencen a reaccionar, com també sembla que comencen a acceptar que la massificació turística i la falta de diversificació econòmica són un problema. Esperam que ho puguin demostrar amb fets i no només amb paraules.

No Comments

Post A Comment