03 jul. La via menorquina per a la transformació
El passat divendres, el parc Rubió i Tudurí de Maó va acollir el col·loqui ‘Menys és més: decreixement per a una vida millor’. L’acte va despertar un gran interès i va aplegar una seixantena de persones.
Des d’un plantejament positiu, i amb l’objectiu d’avançar cap a un món més just i sostenible, la xerrada va servir per debatre sobre el concepte de decreixement i la necessitat de repensar el nostre model econòmic, en l’actual escenari de crisi climàtica i social i d’esgotament dels combustibles fòssils.
L’acte es va iniciar amb la presentació de Jordi Tutzó, que va donar pas als ponents: Lucía Muñoz, Borja Nogué i Eva Cardona. A continuació, fem un resum d’algunes de les coses que es van dir.
Crisi ecosocial i decreixement
Durant l’acte, els ponents van assenyalar que actualment vivim una crisi ecosocial, que s’emmarca en la crisi del sistema capitalista.
També van explicar que l’economia capitalista funciona gràcies a un sistema centre-perifèria, en el qual el centre necessita les perifèries (regions de sacrifici) d’on extreure els recursos. Es tracta d’un sistema que si no creix de manera permanent, entra en crisi.
Davant de la crisi actual, es va plantejar la necessitat d’un canvi sistèmic, que ha de venir de la mà del decreixement.
Cal deixar clar que el decreixement no significa recessió econòmica, i tampoc no vol tornar a l’època de les cavernes, sinó que és un procés de reorganització econòmica, política i social que cerca una reducció del consum i de la producció, a través d’un procés democràtic encaminat a augmentar el benestar general i la qualitat de vida de les persones.
El decreixement és un concepte que és difícil que sigui cooptat per les forces del mercat, com ha passat amb conceptes com el de ‘desenvolupament sostenible’.
Es va posar èmfasi en la necessitat d’abandonar la idea que el creixement del PIB és sinònim de més benestar, com ho demostra l’augment de les deisgualtats al món o el fet que als Estats Units hi hagi 40 milions de persones pobres. El benestar i la bona vida no estan lligats al creixement econòmic.
En el cas de Menorca, per exemple, com més augmenta la contaminació dels aqüífers, més creix el consum d’aigua envasada i açò fa pujar el PIB. Cal, doncs, abandonar aquesta visió reduccionista i fal·laç del PIB com a sinònim de benestar.
D’aquesta manera, el decreixement vol cercar alternatives per no dependre del PIB, i aspirar a la bona vida.
El decreixement no és un canvi revolucionari, sinó coevolutiu. Cal fomentar els projectes i les polítiques que ens fan sortir de la lògica economicista.
Algunes de les polítiques proposades van ser la reducció de la jornada laboral, l’eliminació de les subvencions a les empreses extractives, la fiscalitat progressiva i l’augment de la tributació de les rendes altes, el foment de les feines d’alt valor humà, la regulació de la indústria publicitària o la reducció del consum de productes contaminants, entre altres.
També es va plantejar la necessitat de desenvolupar les energies renovables a petita escala, de manera descentralitzada i sota control cooperatiu.
En el cas de Menorca, es va assenyalar que l’illa està abandonant la via menorquina de creixement, per entrar en la via balear. I cal recordar que a Balears està baixant la renda per càpita. Menorca ha de tornar a ser diferent.
Finalment, es va recalcar que el canvi social és possible i realista. En canvi, el que és utòpic, en el pitjor sentit del terme, és pensar que podem continuar com fins ara.
La via menorquina per a la transformació
En la segona part de l’acte, les persones assistents es van dividir en diferents grups i van debatre sobre temes concrets amb l’ajut dels ponents. Per acabar, es van posar en comú les conclusions de cada grup, que van servir per dibuixar la via menorquina del decreixement.
No Comments