01 oct. Torre de control: quan el PP descobreix ara la massificació i la descentralització
Des d’Ara Maó vam votar a favor de la moció del PP sobre l’aeroport de Menorca, però advertim de la contradicció entre el que el Partit Popular defensa ara i les polítiques que aplica quan governa.
Hi ha mocions que es poden votar pel seu contingut i n’hi ha que, a més, obliguen a posar damunt la taula algunes contradiccions polítiques.
La moció que el Partit Popular presenta sobre la torre de control i la planificació aeroportuària de Menorca és un d’aquests casos.
Des d’Ara Maó hi votarem a favor. Ho farem perquè compartim la necessitat que Menorca tengui capacitat de participar en les decisions que afecten el seu aeroport i perquè consideram imprescindible que qualsevol actuació aeroportuària sigui compatible amb la capacitat de càrrega de l’illa, el seu model territorial i els límits que imposa la situació actual.
Però també volem dir clarament que ens sorprèn el canvi de discurs del Partit Popular.
Només cal llegir la moció per adonar-se d’una primera qüestió.
Les dues primeres pàgines de l’exposició de motius pràcticament no parlen de la torre de control ni de la seguretat aèria. La qüestió apareix a la tercera pàgina.
Això ens sembla significatiu perquè dona la sensació que el debat sobre la torre de control serveix, en bona part, com a vehicle per introduir ara un discurs sobre massificació turística, capacitat de càrrega i participació de les institucions menorquines en la planificació aeroportuària.
I aquí és on apareix la nostra principal crítica.
Perquè si el Partit Popular ha arribat ara a la conclusió que Menorca té problemes de massificació, que no pot continuar augmentant indefinidament el nombre de visitants i que les institucions de l’illa han de tenir més capacitat de decisió sobre el seu aeroport, benvinguts al debat que l’esquerra menorquina fa anys que defensa.
El problema és que les polítiques que han aplicat quan han governat no sempre han anat en aquesta direcció.
Les darreres mobilitzacions multitudinàries a les Illes Balears han posat damunt la taula una realitat que ja no es pot ignorar: el model actual genera problemes greus d’accés a l’habitatge, massificació, saturació de serveis i pressió sobre el territori.
Davant aquesta realitat, el Partit Popular ha moderat el seu discurs públic sobre el creixement turístic.
Però nosaltres volem parlar dels fets.
Perquè és en els fets on es comprova si realment hi ha un canvi de model.
Un primer exemple és l’habitatge. El Partit Popular s’ha negat a estudiar mesures com limitar o prohibir la compra d’habitatges per part de no residents o declarar les Balears zona tensionada per intentar fer front al problema de l’accés a l’habitatge.
Un altre exemple és la política de places turístiques.
Si realment acceptam que existeix un problema de massificació turística i que cal posar-hi límits, resulta difícil entendre determinades decisions adoptades des del Consell Insular de Menorca.
Durant aquesta legislatura hem vist propostes per flexibilitzar els usos turístics en sòl rústic mitjançant modificacions del PTI i, més recentment, mesures que poden acabar generant noves places turístiques sota fórmules com l’agroturisme.
I, al mateix temps, continuen existint bosses de places turístiques que el Consell posa a disposició del mercat en lloc d’amortitzar-les definitivament.
Per tant, la pregunta és inevitable:
Si realment consideram que Menorca està massificada, per què continuam generant o facilitant noves places turístiques?
Aquesta és la diferència entre les paraules i els fets.
La segona gran qüestió que ens planteja la moció és la reclamació d’una major participació de les institucions menorquines en la planificació aeroportuària.
També aquí hi estam d’acord.
De fet, és una reivindicació que l’esquerra ha defensat històricament: més capacitat de decisió per als territoris i més descentralització.
Per això resulta especialment curiós veure ara el Partit Popular reivindicant aquesta participació davant el Govern de l’Estat.
Perquè durant molts anys el PP ha mantingut una posició fortament centralitzadora en relació amb les competències de les comunitats autònomes i dels territoris insulars.
I la pregunta és inevitable: aquesta defensa de la descentralització respon a una convicció o al fet que actualment el Govern central no està en mans del Partit Popular?
Quan es tracta de defensar Menorca davant Madrid, estam parlant de Menorca o estam parlant del partit?
La contradicció es fa encara més evident quan observam algunes de les decisions adoptades a la nostra illa.
Hem vist com el Partit Popular ha impulsat modificacions del marc normatiu de la Reserva de Biosfera que, al nostre entendre, no avancen en la direcció de dotar Menorca de més capacitat de gestió sobre qüestions que afecten directament el seu territori.
Podem parlar de la gestió del litoral, de les aigües o d’altres àmbits en què Menorca reclama més capacitat de decisió.
I podem parlar també de la limitació d’entrada de vehicles a l’illa.
La Llei de Menorca Reserva de Biosfera ja fa anys que estableix instruments per avançar en aquesta direcció, però la limitació efectiva de l’entrada de vehicles turístics continua sense aplicar-se amb la contundència que consideram necessària.
Per tant, també aquí tenim una contradicció:
Com podem reclamar més poder de decisió per a Menorca sobre l’aeroport si, al mateix temps, no aplicam totes les eines que ja tenim per gestionar els impactes de la massificació?
Malgrat totes aquestes contradiccions, nosaltres votarem a favor de la moció.
I ho farem perquè compartim una part fonamental del seu plantejament.
Menorca no pot continuar basant el seu model en un creixement il·limitat del nombre de visitants.
L’aeroport no és una infraestructura aïllada del territori. Qualsevol ampliació de capacitat aeroportuària té conseqüències sobre l’arribada de persones, els vehicles, l’habitatge, el consum d’aigua, els residus, els serveis públics i, en definitiva, sobre la capacitat de càrrega de l’illa.
Per això consideram necessari que les institucions menorquines participin en les decisions que afecten la capacitat de l’aeroport.
I consideram especialment important que qualsevol inversió sigui compatible amb el model territorial, les polítiques turístiques i els límits ambientals de Menorca.
En aquest sentit, benvinguts al debat que fa anys que defensam.
Precisament perquè el Partit Popular planteja ara aquesta qüestió, hi ha una pregunta que ens sembla inevitable.
Per què no aprofitar aquesta oportunitat per reclamar també la recuperació del control públic sobre AENA?
L’any 2014, durant el Govern de Mariano Rajoy, es va culminar la privatització parcial d’AENA, amb l’entrada de capital privat fins a assolir el 49%.
Si el que ara es reclama és que les institucions públiques, tant les autonòmiques com les insulars, tenguin més capacitat de decisió sobre els aeroports, aquesta seria una qüestió que també s’hauria de posar damunt la taula.
Si volem més capacitat de decisió pública i territorial, hauríem de ser coherents amb aquest principi fins al final.
I aquí esperam que el discurs actual del Partit Popular no canviï simplement en funció de qui governi a Madrid.
Aquesta és, en definitiva, la qüestió que volem deixar damunt la taula.
De què ens serveix que ara es reconegui que hi ha massificació turística si no s’apliquen les mesures que ja tenim a l’abast per reduir-la?
De què ens serveix que es parli de capacitat de càrrega si, al mateix temps, es continua facilitant l’increment de places turístiques?
De què ens serveix reclamar més participació de les institucions menorquines en la planificació aeroportuària si no es defensa de manera coherent una major capacitat de decisió del territori en altres àmbits?
De què ens serveix parlar de descentralització si, quan es tenen competències, no s’exerceixen amb la determinació necessària?
La resposta, des d’Ara Maó, és clara:
De res, si tot queda en paraules.
Nosaltres vam votar a favor de la moció perquè creim en la descentralització, perquè creim que Menorca ha de poder decidir sobre el seu futur i perquè defensam que el creixement turístic no pot ser il·limitat.
Però també continuarem reclamant coherència.
Perquè limitar la massificació no és una qüestió de conjuntura política.
No és una moda.
No és una resposta a les manifestacions d’un moment determinat.
És una necessitat de Menorca.
I si realment volem protegir l’illa, hem de passar del discurs als fets: menys centralisme, més capacitat de decisió per a Menorca i un model turístic que respecti els límits del nostre territori.
No Comments