01 oct. Quanta aigua consumeixen els grans jardins de Maó?
Ara Maó reclama conèixer el nombre de grans finques amb jardins extensos i el volum d’aigua que destinen al reg en plena situació de sequera
Menorca afronta des de fa anys una situació de sequera que no dona senyals de recuperació. Al contrari, la manca de precipitacions i la situació dels recursos hídrics obliguen a mantenir una especial vigilància sobre el consum d’aigua i a reclamar un ús responsable d’un recurs que és limitat i essencial.
Davant aquesta situació, des d’Ara Maó consideram que les administracions públiques han de conèixer amb precisió quant, com i a què es destina l’aigua dins el nostre municipi.
Per aquest motiu, hem presentat una pregunta perquè sigui resposta en el proper Ple de l’Ajuntament de Maó del mes de setembre de 2026 sobre el nombre de finques amb jardins extensos existents al municipi i, especialment, sobre els possibles consums d’aigua associats al seu manteniment.
El passat mes de juny ja vàrem portar al Ple una pregunta relacionada amb l’ús d’aigua potable en jardineria no sostenible.
La comissió de seguiment del Pla d’Emergència per Sequera de l’Ajuntament de Maó ha acordat mesures per reduir el consum d’aigua i garantir-ne un ús responsable davant el context de prealerta que pateix Menorca.
Durant aquests anys, molts sectors han hagut de fer esforços per adaptar-se a aquesta situació.
I també ho han fet molts ciutadans i ciutadanes.
Especialment als nuclis urbans, són nombroses les persones que han modificat els seus hàbits, han reduït el consum i han intentat fer un ús responsable de l’aigua de la xarxa pública.
Però mentre es demana aquest esforç a la ciutadania, també és necessari saber què passa amb els consums d’aigua que no provenen directament de la xarxa pública.
Perquè que una determinada finca no consumeixi aigua de la xarxa municipal no significa que aquella aigua no formi part del mateix sistema hídric que tots compartim.
Aquest és un dels elements que consideram més importants.
En ocasions s’argumenta que determinats usos no urbans no tenen impacte sobre la xarxa pública perquè l’aigua prové de pous privats.
Però aquest argument obvia una qüestió fonamental: els recursos hídrics de Menorca formen part d’un sistema interconnectat.
Sigui aigua extreta d’un pou públic o d’un pou privat —sempre que aquest estigui degudament autoritzat—, l’aigua procedeix dels recursos subterranis de l’illa.
Per això, en una situació de sequera, no només és rellevant controlar el consum de la xarxa pública.
També és necessari disposar d’informació sobre les extraccions dels aqüífers i els usos als quals es destina aquesta aigua.
Aquesta no és una preocupació nova d’Ara Maó.
El febrer de 2024 ja vàrem portar al Ple una pregunta relacionada amb una finca situada al sud del municipi on s’havia denunciat la construcció d’una pista d’uns 13.000 metres quadrats per a curses de motos tot terreny, nous volums edificats, uns 20.000 metres quadrats de jardí de gespa i la destrucció de centenars de metres de paret seca, entre altres possibles afectacions.
Més enllà de les qüestions urbanístiques, patrimonials o ambientals que poguessin correspondre a altres administracions, aquella situació posava damunt la taula una pregunta que continua plenament vigent:
Quanta aigua és necessària per mantenir grans extensions de gespa i jardineria en una illa que pateix una situació de sequera prolongada?
I, sobretot, d’on surt aquesta aigua?
No podem disposar d’aquesta informació només quan apareix un cas concret.
Necessitam dades globals.
Des d’Ara Maó consideram indispensable que l’Ajuntament conegui, dins les seves possibilitats i competències, quines són les grans extensions de jardineria existents al municipi i quins consums d’aigua poden estar associats al seu manteniment.
No es tracta d’assenyalar ningú ni de posar en qüestió que les finques privades puguin disposar de jardins.
Es tracta d’una qüestió molt més senzilla: en una situació de sequera, hem de saber quins són els principals consums d’aigua del territori.
I aquesta informació hauria de permetre prendre decisions amb criteris objectius.
Si sabem quanta aigua consumeix la població, quanta en consumeix l’activitat agrícola, quanta es destina a usos turístics i quanta s’extreu dels pous per a determinats usos privats, podrem tenir una fotografia molt més completa de la situació dels recursos hídrics.
Sense dades, les polítiques d’estalvi corren el risc de concentrar els esforços només allà on és més fàcil controlar-los.
Per això també demanam al Govern municipal si coneix l’existència d’importants consums potencials provinents de pous privats destinats al reg de grans extensions de gespa i jardineria.
I, en cas afirmatiu, volem saber si l’Ajuntament ha sol·licitat formalment la implicació del departament de Recursos Hídrics del Govern de les Illes Balears per garantir un control adequat de les extraccions dels aqüífers.
Perquè l’Ajuntament pot no tenir totes les competències sobre els recursos hídrics, però això no pot convertir-se en una excusa per no actuar.
Quan parlam d’un recurs escàs i essencial, la coordinació entre administracions és imprescindible.
Si una administració té informació, una altra té competències i una tercera té capacitat de control, el que toca és posar totes aquestes eines en comú.
La ciutadania ha assumit durant aquests anys que cal reduir el consum d’aigua.
Ha canviat hàbits.
Ha reduït el reg.
Ha substituït jardins.
Ha intentat consumir menys.
I és necessari que aquests esforços continuïn.
Però la responsabilitat ha de ser compartida.
No podem demanar un ús responsable de l’aigua a les famílies mentre desconeixem quins són els grans consums associats a determinades activitats privades.
Tampoc podem permetre que el fet que una aigua no passi per una canonada de la xarxa municipal ens faci perdre de vista que l’aqüífer és un recurs comú i limitat.
La nostra petició és, en definitiva, una qüestió de transparència i de responsabilitat ambiental.
Volem saber quantes finques amb jardins extensos hi ha al municipi.
Volem saber si existeixen consums importants procedents de pous privats destinats al reg d’aquestes superfícies.
Volem saber si aquests pous estan controlats i si les extraccions s’ajusten a la normativa.
I volem saber si l’Ajuntament està treballant conjuntament amb el Govern de les Illes Balears per garantir una gestió adequada dels recursos hídrics.
Perquè l’aigua és un bé públic, escàs i imprescindible.
I en una situació de sequera com la que pateix Menorca, conèixer com s’utilitza l’aigua no és una curiositat: és una necessitat per poder gestionar-la millor.
Des d’Ara Maó continuarem reclamant aquesta informació.
Perquè si volem afrontar les properes temporades de sequera amb responsabilitat, primer hem de saber on, com i quanta aigua estam consumint.
Tots els esforços són necessaris, però han de ser proporcionals, compartits i basats en dades.
No Comments