Per què ens vam abstenir davant la moció sobre Ceuta i Melilla

Per què ens vam abstenir davant la moció sobre Ceuta i Melilla

Davant la moció sobre la situació a Ceuta i Melilla que es va presentar al Ple per part del PP, des del nostre grup municipal volem explicar amb claredat els motius pels quals el nostre vot serà d’abstenció.

La nostra posició respon a raons polítiques i socials, però també a una qüestió de coherència amb els principis que defensam: la protecció dels drets humans, la solidaritat entre territoris i la necessitat d’abordar els fenòmens migratoris des d’una perspectiva que no redueixi les persones a simples xifres o problemes de seguretat.

En primer lloc, no podem compartir ni el fons ni el to de la proposta.

Resulta especialment significatiu que, en un document de tres pàgines dedicat a una crisi migratòria complexa, l’expressió «drets humans» no hi aparegui ni una sola vegada.

La moció concentra la resposta de l’Estat en la militarització de la frontera, el control policial, la seguretat de l’Estat i les expulsions immediates i automàtiques.

Però darrere les xifres hi ha persones.

Hi ha famílies, dones, infants i molts menors d’edat que fugen de situacions de pobresa extrema, fam, violència o persecució. Pretendre donar resposta a una realitat d’aquesta magnitud ignorant aquesta dimensió humana és, al nostre entendre, insuficient.

Qualsevol política migratòria ha de respectar els tractats internacionals, el dret d’asil i el principi de no devolució.

No podem avalar un discurs que redueix una realitat humana i social extraordinàriament complexa a una simple qüestió d’ordre públic.

La seguretat de les fronteres és una responsabilitat de l’Estat, però també ho és garantir els drets de les persones que arriben a aquestes fronteres.

La nostra abstenció també respon a una mirada crítica sobre la gestió de la frontera sud i sobre la política exterior i migratòria de l’Estat.

Consideram problemàtica una política basada en bona part en l’externalització del control migratori cap a tercers països.

El paper del Regne del Marroc en aquesta política mereix una reflexió especialment profunda. La gestió dels fluxos migratoris no pot quedar sotmesa a dinàmiques de pressió i negociació geopolítica que acabin utilitzant la desesperació de milers de persones com a instrument polític.

La política migratòria no pot limitar-se a contenir els fluxos migratoris.

Cal actuar també sobre les causes que obliguen les persones a abandonar els seus llocs d’origen.

Això implica reforçar la cooperació al desenvolupament, abordar els conflictes i les situacions de vulnerabilitat i, al mateix temps, obrir vies legals i segures per migrar.

Mentre aquestes vies no existeixin de manera suficient, les persones que necessiten fugir continuaran exposant-se a rutes cada vegada més perilloses, i continuarem assistint a tragèdies humanes a les fronteres europees.

Hi ha, a més, una qüestió de coherència política que no podem deixar de posar damunt la taula.

La moció reclama un suport incondicional i respostes extraordinàries per a Ceuta i Melilla. Però, paral·lelament, consideram que el debat sobre la gestió migratòria no pot separar-se de la necessitat d’una resposta solidària i corresponsable entre totes les administracions.

Les ciutats i territoris fronterers no poden quedar sols davant situacions d’arribada de persones migrants, i especialment davant l’arribada de menors no acompanyats.

Ceuta, Melilla i les Canàries han d’assumir responsabilitats, però aquestes responsabilitats també han de ser compartides pel conjunt de les comunitats autònomes.

La protecció dels menors no acompanyats no pot dependre del territori on aquests menors arribin.

Si parlam de solidaritat territorial quan defensam la sobirania o la integritat territorial de l’Estat, aquesta solidaritat també s’ha d’aplicar a l’hora de repartir responsabilitats.

També volem deixar clar que la nostra posició no és una falta de solidaritat amb la ciutadania de Ceuta i Melilla.

Al contrari.

Aquestes poblacions mereixen serveis públics adequats, recursos suficients i seguretat. I les administracions que gestionen territoris fronterers han de disposar dels mitjans necessaris per afrontar les situacions extraordinàries que es puguin produir.

Però defensar Ceuta i Melilla no significa convertir la immigració en una arma de confrontació política.

Les persones que arriben a aquestes ciutats no poden ser utilitzades com a instruments de disputa partidista.

Cal trobar solucions que protegeixin simultàniament la població dels territoris fronterers i els drets de les persones migrants.

Per tot això, no podem votar a favor d’una proposta que, al nostre entendre, deixa en un segon pla els drets humans i posa el focus gairebé exclusivament en la mà dura, el control fronterer i les devolucions.

Però tampoc consideram que votar-hi en contra sigui la resposta adequada, perquè podria interpretar-se com un rebuig a qualsevol reforç dels recursos que necessiten Ceuta i Melilla o com una falta de solidaritat amb les seves poblacions.

La nostra abstenció és, per tant, una posició coherent amb el que defensam.

Ni polítiques migratòries basades únicament en la contenció i les devolucions, ni territoris fronterers abandonats a la seva sort.

Necessitam una política migratòria que combini seguretat, drets humans, solidaritat interterritorial, cooperació internacional i vies legals i segures.

Ceuta i Melilla necessiten suport.

Les persones migrants necessiten que els seus drets siguin respectats.

I el conjunt de territoris de l’Estat necessita una política migratòria compartida i corresponsable.

No Comments

Post A Comment